ELS “FONS BUITRE” PRESSIONEN A LA BANCA PER ENFONSAR EL PREU DE L’HABITATGE

Grups d’inversió internacionals ofereixen a les entitats financeres el 20% del valor dels seus immobles. Pel sòl, encara menys.

Són empreses que liciten a la baixa – molt a la baixa -, per companyies a la deriva o per part del seu negoci. “Fons buitre” és un apel.latiu que els desagrada enormement. Es defineixen com a inversors “oportunistes” o, acudint a l’argot financer, fons especialitzats en la compra d’”actius danyats”. Solen negociar amb una senzilla carta de presentació: no són necessàriament el millor camí, però sí el més curt amb què compten les empreses per desprendre’s dels vestigis que afloren en els seus balanços durant les èpoques de crisi. Aquests “fons buitre” amenacen ara el sector immobiliari espanyol.

La seva màxima és la discreció. Són grups internacionals, la majoria nord-americans i europeus, lligats a grans grups d’inversió (entre ells Goldman Sachs, Bank of America i Deutsche Bank). Durant les últimes setmanes s’han dirigit amb sigil professional als representants de bancs i caixes d’estalvi. Aquestes entitats consideren que estàn fent propostes a preus d’enderrocament. “Les ofertes que realitzen solen rondar el 20 ó 30% del valor oficial, mentre que cap entitat financera està disposada a vendre per menys del 50 o el 60%, la diferència és abismal”, assenyala Juan Fernández-Aceytuno, President de la Societat de Taxació. En el cas del sòl, fins i tot han retret a les entitats que el valor de les seves propietats és zero.

De moment no hi ha hagut brindis ni encaixades de mans. Les entitats financeres saben que un “sí” equivaldria a un descens en cascada dels preus dels immobles. Un advocat intermediari d’aquests fons a Espanya, que prefereix no revelar la seva identitat, justifica la resistència de la banca. Diu que en depèn l’estabilitat del malaguanyat sector: “es tracta d’un producte molt nou. Abans no es compraven les carteres d’habitatges, perquè les hipoteques funcionaven. Difícilment hi haurà acords. El dia que un fons li compri a un banc seva cartera, el preu de l’habitatge es desplomarà “.

Pepe Oriola, advocat especialista en el cobrament de deutes i representant de diversos d’aquests grups d’inversors, declara: “No els qualificaria de “buitres”. Hi ha una recessió econòmica, una oferta i una demanda. Els fons diuen: si ho vol, prengui-ho. Si no, és el seu problema. És Vostè qui va donar hipoteques a tot el món “.

Al nostre país, operen amb un organigrama reduït. Els de majors dimensions compten, en alguns casos, amb equips de no més de quatre persones. La resta va a despatxos d’advocats amb seu a Espanya per escollir i tramitar les seves ofertes. Aquesta última possibilitat els permet, a més, respectar l’essència del seu negoci: invertir en diversos sectors per obtenir una ràpida rendibilitat.

Quan entren en una empresa, els seus plans de futur no depassen els deu anys. Amb sort, si han aconseguit imposar les seves condicions sense pal.liatius, “en tres anys han recuperat la inversió i han tret un bon benefici”, destaca Oriola.

De moment, els negocis de les entitats espanyoles amb aquest tipus de fons ha arrencat amb les vendes de les carteres de clients morosos. Lindorff Group, grup noruec, va comprar Rientegra Contact Center, societat de gestió de cobrament telefònic del grup Santander. De l’operació, que va incloure una cartera de crèdits fallits, no va transcendir l’import.

Els especialistes confien que la banca no cedeixi al pols, que busqui alternatives. “Les entitats no es precipitaran. És molt més intel.ligent fer una venda ordenada, ja sigui segregant actius o bé cedint-los a altres, com les futures grans immobiliàries que s’estan gestant en aquests moments”, explica Fernández-Aceytuno. Les firmes d’inversió, però, treuen múscul i defineixen les negociacions com una mena de “joc de casino”, en què bancs i fons s’afanyen a cada moviment. L’inconvenient, sentencien, és que les entitats “ara no tenen la possibilitat de triar”.

Font: El País